PUNT 1:
Desigualtats al món.
1.
a) COM
ESTÀ REPARTIDA LA RIQUESA AL MÓN?
-En aquest mapa, veiem la riquesa com esta repartida pel
món:
-Els països que estàn en color blau claret tenet menys de
2000 $ per capita a l'any.
-Els països que estàn en color verd tenen una renda per
capita de entre 2000-9999$ a l'any.
-Els països que estàn en color groc tenen una renda per capita de entre 10000-49999$ a l'any.
-Els països que estàn en color groc tenen una renda per capita de entre 10000-49999$ a l'any.
-Els països que estàn en color vermell tenen una renda per
capita que supera els 50000$ a l'any.
-Els països que estàn en blanc no tenim dades.
EXEMPLES:
Un
professor a Alemanya cobra aproximadament uns 1800 € al mes.
Un professor a Turquia cobra
aproximadament uns 900€ al mes.
Un professor al Congo, normalment
treballa com a acte voluntari perquè ve d'una O.N.G o d'alguna entitat solidaria, és a dir que no cobra res.
2.
b) COMPARAR PAÏSOS:
ALEMANYA:
És un estat de l'Europa centra,l que forma part de la Unió Europea,
anomenat oficialment República Federal d'Alemanya
La República Federal
d'Alemanya en l'actualitat és una potència econòmica, membre de les Nacions Unides, l'OTAN, i del Grup dels vuit. Alemanya és la tercera economia més gran en termes del producte interior brut nominal, i l'exportador més gran i el segon importador més gran
de béns.
VERD : Alemanya.
VERD CLAR: Unió Europea.
GRIS: Europa.
GRIS CLAR: Els voltants d'Europa.
La seva estructura politica és:
Alemanya és una república federal,
parlamentària, representativa i democràtica.
Alemanya
és una de les economies de
mercat més desenvolupades del món. És la tercera economia més
gran del món, en termes del Producte
Intern Brut calculat en base a les taxes de canvi euro-dòlar, i
la cinquena en base a la paritat
de poder adquisitiu. És l'economia més gran d'Europa.
A causa de la crisi econòmica de finals
de la dècada del 2000, Alemanya va aprovar al Juny del 2010 el pla d'austeritat
més sever des de la Segona Guerra Mundial amb l'objectiu d'estalviar 80.000
millions d'euros.
Alemanya és considerat un país ric.
TURQUIA:
És un Estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia
al sud-oest de l'Àsia,
atesa la seva localització estratègica
entre dos continents, la cultura de Turquia és una mescla única de les
tradicions orientals i occidentals
En l'actualitat, Turquia és una república constitucional
El seu govern és una democràcia representativa parlamentària
organitzada com a Estat unitari centralitzat.
L'economia dinàmica de Turquia és una barreja complexa d'indústria
moderna i agricultura tradicional, conservant aquesta última un 40% d'ocupació
cap a l'any 2001. Posseeix un sector privat en estat de creixement ràpid i
estable, no obstant això l'Estat juga encara un rol bàsic en la indústria,
activitats bancàries, transport i comunicacions. La indústria més important de
Turquia i el seu principal producte d'exportació són les seves teles i robes encara majoritàriament en mans privades.
Turquia es considerat un país en que la seva ecònomia és "mitjana",
ni molt bona, però tampoc molt dolenta.
EL CONGO:
La República Democràtica del Congo (antigament Zaire, i de vegades
anomenat Congo Kinshasa o Congo Belga per diferenciar-lo del Congo Brazzaville
o República del Congo) és el tercer país més gran de l'Àfrica. Limita al nord
amb la República Centreafricana i el Sudan del Sud, a l'est amb Uganda, Rwanda,
Burundi i Tanzània; al sud amb Zàmbia i Angola i a l'oest amb l'oceà Atlàntic,
l'enclavament de Cabinda (Angola) i la República del Congo. La capital és Kinshasa.
La República Democràtica del Congo és un país ric
en recursos naturals que gradualment es recupera de dues dècades de recessió.
El conflicte que va començar el 1998 va reduir dràsticament les exportacions i
els ingressos del govern, va augmentar el deute extern i va resultar en la mort de més
de 5 milions de persones.
Rica en minerals, la República del
Congo té una història complicada amb l'extracció de minerals, la qual cosa ha
ocasionat moltes confrontacions dins del país per diverses dècades, però
particularment en els noranta.
La indústria, especialment la
d'explotació minera, és una gran font potencial d'abundància pel Congo. En 1997, l'indústria comptava
amb el 16,9% del PIB. El Congo és el quart país de major producció de diamants des dels vuitanta,
i els diamants continuen dominant les exportacions, sumant 717 milions de
dòlars i el 52% de les exportacions en 1997. Els interessos principals de coure i cobalt són dominats
per Gécamines, companyia minera de l'Estat. La producció de Gécamines ha
trontollat en anys recents, en part per la forta competitivitat al mercat
mundial del coure.
És
considerat un país pobre.
3.
ANNEX I
ELS NENS DE BRASIL, SENSE FER DEMAGÒGIA
A) Quin tema tracta en aquest text Roig?
Aquest text tracta sobre els
problemes que tenen els nens abandonats al Brasil. I en part de les mafies, sectes i creences.
B) Quina és la intenció del article?
Donar a conèixer la situació
que hi ha al Brasil, i fer veure que no tot és tan maravellós com es veu en els
anuncis, peró el que escriu el text, no vol “fer damagògia”.
C) Aquest text és…
-Un
fragment d’una novel·la
-una entrevista
-un article d’opinió
-una carta al director
D) Assenyaleu els paràgrafs que corresponen a la
introducció, al desenvolupament i a la conclusió.
INTRODUCCIÓ: A rio
de Janeiro, el somni de tots els carnavals, manten els nens pel carrer. Ès clar, que són petits trinxeres que no els vol ningú, pispes que acabaran sent
delinqüents perillosos, assassins a sou a l’edat adulta. I aleshores surten els
esquadrons de la mort, i fan neteja.
CONCLUSIÓ: Però
que, de vegades, algú en troba els cadàvers. I tots tenen les mans
emmanillades, al cos foradat com un colador, de tants trets que els han
disparat, i , també, tot de cremades de cigarretes. Que així moren, cada dia,
els nens del Brasil. Els nens del carrer. Però, jo, no vull fer demagogia.
E) Quina impressió us heu endut después
de llegir aquest text?
Sensanció de sorpresa,
agunització i compassió amb els pobres nens.
ANNEX II: El milagro del candeal.
-PUNT 1:
Fitxa tècnica.
Título
|
El milagro de
Candeal
|
Ficha
técnica
|
|
Fernando Trueba
|
|
Fernando Trueba
|
|
Carlinhos Brown
Bebo Valdés |
|
Juan Molina
|
|
Carmen Frías.
|
|
Carlinhos Brown
Bebo Valdés Caetano Veloso Gilberto Gil Marisa Monte |
|
Datos
y cifras
|
|
País(es)
|
|
Documental
|
|
Duración
|
133 min.
|
-PUNT 2: Situar en un mapa de Brasil: Salvador de Bahia, Rio de Janeiro i Sao Paulo.
- PUNT 3: Carlinhos Brown
Carlinhos Brown és el nom
artístic d'Antonio Carlos Santos de Freitas ( Salvador de Bahia, 23 de novembre de 1962), cantant, percussionista, compositor, productor i
agitador cultural brasiler.
El seu
nom artístic és un homenatge a James Brown i H. Rap Brown,
líders de la música negra de la dècada dels 70, ídols del funk i de la música soul.
Va començar aprenent a
tocar la pandereta i, progressivament, va anar dominant tots els instruments de
percussió. Carlinhos es va convertir en un dels instrumentistes més sol·licitats
de Bahia a l'inic de la dècada dels 80. El 1984 va tocar a la banda Acordes
Verdes, de Luiz Caldas.
Fou un dels creadors del gènere samba-reggae i, el 1985, va formar part de la banda de Caetano Veloso al disc Estrangeiro. En aquesta participació, la seva composició Meia.
Lua Inteira va tenir molt d'èxit al Brasil i a
l'estranger. També a l'any 1985, Luiz Caldas va gravar Visão de Cíclope, primera composició
de Carlinhos Brown i un dels èxits més escoltats a les emissores de ràdio de Salvador de Bahia. Ben aviat
sorgiran Remexer, O Côco i É Difícil, composicions seves
intepretades per altres artistes, que li valdran el trofeu Caymmi, un dels més
importants de música baiana. Participà també en gires mundials amb João Gilberto, Djavan i João Bosco.
A la dècada dels 90 es va projectar nacionalment i
internacionalment com a líder del grup Timbalada.
Aquesta banda va reunir més de 100 percussionistes i cantants, anomenats els timbaleiros, i la majoria eren joves
pobres del barri de Candeal,
on va néixer el compositor.
Bebo Valdés
|
|
 |
|
Dades biogràfiques i
tècniques
|
|
Nom de naixement
|
Dionisio
Ramón Emilio Valdés Amaro
|
Altres noms
|
Caballón
|
Naixement
|
9 d'octubre de 1918 (93 anys)
|
Latin Jazz
|
|
Ocupació
|
Pianista,
compositor, arranjador i director
|
Fernando Rodríguez Trueba, més conegut com
a Fernando Trueba.
S'inicià fent la crítica cinematogràfica al
diari El País i la revista Guia del Ocio.
La seva primera pel·lícula es
titulà Ópera Prima (1980) i la posterior Sé infiel y no mires
con quien (1985), una comèdia protagonitzada per Ana
Belén, Carmen Maura i Antonio Resines, tingué un gran èxit.
La seva projecció internacional va fer un
gran pas el 1987, al guanyar un Ós de Plata per la seva destacada
aportació al Festival Internacional de Cinema de Berlín amb la
pel·lícula "El año de las luces". Amb La nena dels teus
somnis, Trueba va tornar a participar a la Berlinale 11 anys després,
competint per l'Ós d'Or del festival, que no va aconseguir guanyar. A Espanya, en
canvi, la pel·lícula va aconseguir un total de set premis Goya.
Entre els premis més destacats del cineasta
espanyol hi ha l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa que va
obtenir amb Belle Époque(1993), la qual també va ser guanyadora de
tres premis Goya.
Fernando Trueba és germà del guionista i productor de cinema David Trueba, del
qual Ariadna Gil n'és parella.
4: Que es una favela?
Favela és el nom donat al Brasil als assentaments
precaris o informals que creixen al voltant o dins mateix de les ciutats
grans del país. Aquest terme portugués és molt usat al Brasil, amb el
significat de barri de barraques, mentre que a la resta del món s'empra per
referir-se específicament a aquests assentaments al Brasil.
PUNT 4: "Els
meninos de rua"
El Moviment Nacional de Meninos e
Meninas de Rua (MNMMR) és una organització no
governamental creada al 1985 per un grup d'educadors
de Brasil a instàncies de la UNICEF.
Coordinada per Mario Volpi l'associació té
més de 3.000 educadors que treballen en favor de millorar les condicions
dels meninos i meninas, els "nens del carrer" de
Brasil. Uns 17 milions de nens es troben en situació d'abandonament i uns
altres set no tenen cap vincle familiar, per la qual cosa viuen als carrers de
les grans ciutats de Brasil.
Aquest moviment treballa en sintonia
amb Amnistia Internacional desenvolupant una lluita constant per
assegurar els drets d'aquests "nens del carrer" i fer-los sortir
d'aquesta vida marginal, reeintegrant-los en un món sense violència i
persecució així com amb el desig de buscar una sortida professional per a ells.
El 1994 fou guardonada, al costat
de les ONG Mensajeros de la Paz i Save the Children, amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia.
PUNT 5:
Informació sobre Candeal.
La fabela de Candeal és un barri marginal de Salvador de
Bahía que ha aconseguit el miracle de començar a sortir de la misèria gràcies a
la música.
CONCLUSIONS
Liste des conclusions ou des points principaux du documentaire:
*la musique fait que les enfants changent armes pour instruments.
*Ils font des choses inserbibles être utilisé pour créer de la musique.
*Tous les gens peuvent faire de grandes choses.
*Si vous voulez quelque chose, vous pouvez obtenir avec un effort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario